- Reflexió


Cada dia, l'esser huma s'autodestrueix. Cada dia, som més inteligents, som capaços de fer coses inimaginables, increibles, pero de veritat aixo es un fet de superació? No ho crec. Som capaços de crear remeis contra malalties mortals, som capaços de volar, de fer de peixos, d'anar a la lluna... pero de veritat que això ens fa avansar? no som capaços ni d'evitar tirar un paper al terra o ens alegrem quan a una plaça de toros en mor un d'aquests i representa que avansem? no senyors, no sabem tot el que estem destruint. Molts animals s'han extingit per culpa de l'obsesio amb els abrics de pells, amb l'obsesió de crear infrastructures, de contaminar mars per culpa del petroli... es increible la manera que tenim d'avansar. No li donem importancia a contaminar, ara ja es una costum, pero de debo volem que pasiatges com aquests:

volem convertir-los amb aquests? 

Els humans cada cop estem més bojos, no tenim la grandesa que es necesita per no destruir la natura. Al final, ella ens tornara tot el mal que li hem creat, pero mentrestant, encara es pot arreglar. Us deixo aquest vidio, a mi em va impactar molt i em va fer canviar molts aspectes de la meva vida.